Barrera d'esculls de Belize

Infotaula edificiSistema de Reserves de l'Escull Barrera de Belize
	Barrera d'esculls de Belize, detall del corall
Nom en la llengua original	(es) Sistema de Reservas de la Barrera del Arrecife de Belice
Dades
Tipus	Cai i escull
Part de	Mesoamerican Barrier Reef System (en)
Cronologia
2009 – 2018	llista del Patrimoni de la Humanitat en perill
Característiques
Mesura	300 () km ;
Superfície	Patrimoni de la Humanitat: 96.300 ha
Patrimoni	Major sistema d'esculls de l'hemisferi nord; Gran quantitat d'illetes; Set reserves de la xarxa;
Localització geogràfica
Localització	Belize
Banyat per	mar Carib
	17° 15′ 45″ N, 88° 03′ 10″ O / 17.2625°N,88.0528°O
Format per	Parc nacional i reserva marina Bacalar Chico ; escull Glover ; cai Laughing Bird ; reserva marina del cai South Wate ; gran forat blau ; Cai Half Moon ; cai Sapodilla
Patrimoni de la Humanitat
Tipus	Patrimoni natural → Amèrica Llatina-Carib
Data	1996 (20a Sessió), Criteris PH: (vii), (ix) i (x)
En perill	2009 - 2018
Identificador	764
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
	Parc nacional i reserva marina Bacalar Chico
Data	1996 (20a Sessió)
Identificador	764-001
IUCN categoria IV:Àrea d'espècies i hàbitats
World Database on Protected Areas
Identificador	301985
	;
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
	gran forat blau
Data	1996 (20a Sessió)
Identificador	764-002
	;
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
	Cai Half Moon
Data	1996 (20a Sessió)
Identificador	764-003
	;
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
	reserva marina del cai South Wate
Data	1996 (20a Sessió)
Identificador	764-004
	;
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
	escull Glover
Data	1996 (20a Sessió)
Identificador	764-005
IUCN categoria IV:Àrea d'espècies i hàbitats
	;
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
	cai Laughing Bird
Data	1996 (20a Sessió)
Identificador	764-006
Categoria II de la UICN: Parc Nacional
World Database on Protected Areas
Identificador	34314
	;
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
	cai Sapodilla
Data	1996 (20a Sessió)
Identificador	764-007
IUCN categoria IV:Àrea d'espècies i hàbitats
Plànol
	; Detall del corall de l'escull

El Sistema de Reserves de l'Escull Barrera de Belize és una sèrie d'esculls de corall que s'ubiquen a una distància variable de la costa de Belize: a uns 300 metres de la costa al nord, i a uns 40 quilòmetres al sector sud. Té una longitud aproximada de 300 quilòmetres, i forma el cor del Sistema Mesoamericà d'Esculls de Corall o el Gran Escull Maia (entre 600 i 700 milles, uns 965 i 1.126 quilòmetres de llargària),^[1]^[2] que és el segon sistema d'esculls de corall més gran del món després de la Gran Barrera de Corall d'Austràlia. És la destinació turística més important de Belize; atrau la meitat dels seus 260.000 visitants, així mateix és vital per a la seva indústria pesquera.^[3]

Es calcula que començà a formar-se fa uns 500 milions d'anys abans que existís l'espècie humana. És un dels esculls de corall més grans del mar Carib i del planeta. Existeix una fascinadora formació anomenada L'Ull, que no és més que un atol coral·lí. Conté una gran diversitat d'espècies, entre elles el tauró coral·lí i el tauró llimona, així com espècies de corall suau com el ventall marí, i durs com el corall cervell. Entre els colors del corall hi pot haver blanc, verd, rosat, vermell, violeta, i fins i tot negre. També hi ha gran quantitat de peixos de colors variats i així poden confondre's amb l'escull de corall; per això es diu que és la llar d'una gran vida marina. Fa uns 350 quilòmetres de llarg i uns 25 quilòmetres de la costa. Forma una resplendent línia blanca des d'illot Ambergis, al nord de Belize, fins a l'illot Ranguana, al sud. Aquest gran escull coral·lí fa que el mar sigui molt tranquil a les costes perquè l'escull barrera deté les onades fortes.

La combinació dels efectes dels huracans i les aigües molt càlides pot ser devastadora pels esculls, cosa que Belize ja ha experimentat amb l'huracà Mitch (1998), ja que hi va haver una pèrdua del 50% en la vida dels coralls el 1997-1998, a causa de la sedimentació i les pluges huracanades.^[4]

Charles Robert Darwin la va descriure com "the most remarkable reef in the West Indies" ('la barrera més important de les Índies Orientals') el 1842.

↑ Més de 600 milles Arxivat 2014-03-24 a Wayback Machine. d'acord amb la revista estatsunidenca National Geographic Magazine: "Mesoamerican Reef: Meso Amazing, Central America’s Mesoamerican Reef is half the length of its famous Australian counterpart but in many ways more remarkable", de Kenneth Brower, Octubre 2012. (anglès)
↑ Gairebé 700 milles d'acord amb el World Wildlife Fund: "Places: Mesoamerican Reef: Overview". (anglès)
↑ "Reef at Forefront of CO2 Battle", Roger Harrabin, BBC News, 12 de juny del 2006. (anglès)
↑ "The Economics of Worldwide Coral Reef Degradation", de Herman Cesar, Lauretta Burke, i Lida Pet-Soede. WWF-Netherlands & ICRAN, 2003. (anglès)

[1] Més de 600 milles Arxivat 2014-03-24 a Wayback Machine. d'acord amb la revista estatsunidenca National Geographic Magazine: "Mesoamerican Reef: Meso Amazing, Central America’s Mesoamerican Reef is half the length of its famous Australian counterpart but in many ways more remarkable", de Kenneth Brower, Octubre 2012. (anglès)

[2] Gairebé 700 milles d'acord amb el World Wildlife Fund: "Places: Mesoamerican Reef: Overview". (anglès)

[ref_duplicada_1-3] "Reef at Forefront of CO2 Battle", Roger Harrabin, BBC News, 12 de juny del 2006. (anglès)

[4] "The Economics of Worldwide Coral Reef Degradation", de Herman Cesar, Lauretta Burke, i Lida Pet-Soede. WWF-Netherlands & ICRAN, 2003. (anglès)

[1]

[2]

[3]

[4]